Bon Nadal a tothom!!!!!!

Molt bon Nadal a tothom!
A tots vosaltres, que llegiu el meu blog!
A tots els que m'heu ajudat, bon Nadal de part meva i de la Bijú!!!!!!
I feliç any nou, també!
I si a partir de l'1 de gener em torno a trobar amb tu 2009, encara que sigui pel carrer, et prometo que et faig una cara novaaaaa!!!!! No et vull tornar a veure mai més, ho sents??!!!! XDXDXDXD

Bad Luck Skywalker

Qui coneix bé la meva faceta de fan d'Star Wars probablement alguna vegada haurà escoltat les meves teories o reflexions, si s'els hi pot dir així, sobre certs aspectes de la Saga. Si llegiu aquest blog de principiant ja haureu vist el que opino dels Ewoks i d'en Jar Jar.

Ara li toca a en Luke, o potser hauria de dir-li Bad Luck...

Pobre, pobre Luke.

No, de veritat, pobre pobre Luke. Per que? Anem a mirar-ho....

La història d'en Luke ja comença malament, ja que la seva mare es mor poc abans de nèixer ell. A més, el separen de la seva germaneta... però mentre la guapa Leia va a viure entre la reialessa d'Alderaan, a en Luke li toca a anar a fer de pagés a un planeta desert perillós, esclavista i controlat per els Hutts. Com veieu el pobre noi no te massa sort.

Passen els anys i evidentment en Luke es queda sense amics, ja que tots marxen de Tatooine a viure aventures per l'espai. Però quan finalment l'aventura truca a la porta del garatge d'en Luke i les coses es comencen a posar interessants (Obi Wan, jedis, espasa làser, Princessa)...zas! els imperials li cremen la casa i els oncles. El pobre Luke, amb el seu nou mentor Obi Wan, decideix marxar del planeta.

Però poc després li maten el mentor a la Death Star. Almenys abans de morir li ha ensenyat a enfrontar-se als enemics a cegues....

Per sort en Luke troba nous amics, com ara en Han i el Chewie, i coneix a la Princessa...una noia de la qual s'enamora. Però passen els anys i l'imperi contraataca a Hoth, a on a més de quedar desfigurat per tota la vida per culpa del Wampa rep una visió de l'Obi que li diu com arribar a Dagobah. Allà coneix al seu nou mentor, en Yoda. Però en Luke interromp l'entrenament per anar a rescatar als seus amics... però cau en una trampa, és mutilat i a sobre s'assabenta de que el seu pare és en Vader. Ah, i que a la Leia li agrada en Han.

Total... més val que arribi la tercera pel·licula, que això no pot anar a pitjor...

O si?

A la tercera peli es torna a quedar sense mestre, ja que en Yoda es mor. S'assebenta que la Leia és sa germana... no faré cap comentari...i a sobre li diuen que ha de lluitar amb el seu pare per tal de tornar la llibertat a la galàxia i derrotar a l'Emperador. A Endor és derrotat per un Biker Scout en una cursa de moto-jets poc abans de que els ewoks, uns éssers primitus però terribles (veure el meu post sobre ells..) l'atrapin amb una mena de macrotrampa per conills. Després es deixa capturar per l'imperi, el seu pare el porta davant l'Emperador, al final lluita amb en Vader, s'està a punt de càrregar al seu propi pare però el seu control sobre l'odi ho impedeix.

Així arriba el moments d'enfrontar-se al temible Emperador...

Evidentment perd.

Sort de l'Anankin, que es redimeix i el salva. Al final a en Luke això si que li surt bé, ja que aconsegueix fer tornar al seu pare del costat fosc. En Luke està content...però se li mor el pare allà mateix. Sigh. Típic...

En fi, per acabar el post diré que opino que en Luke és, definitivament, el personatge amb més mala sort de la galàxia... i això que només he tocat les pel·licules... al expanded universe el xaval també pilla lo seu.

Ara bé, un post així no estaria complet sense reconèixer que el pobre noi, a més de ser un gafe d'escala épica, és pur optimisme, i que sempre supera els daltabaixos. Vale que la seva aliada és la Força, però ell al igual que nosaltres també viu amb un guió escrit contra ell. Aqui trobem una lliçó que podem aprendre i utilitzar a les nostres vides....

Crec que aquest cop guanya l'Imperi, Dama del Foc...

El passat dissabte em van venir a visitar a la botiga en Kamechan i la Dama del Fuego, i a més de quedar gratament sorprés amb la visita i que algú del cercle d'en Kame realment sàpigues el que venc ( ;) ), vem mig comentar entre els tres un tema que crec que és bastant sucós...

A quina pel·lícula passen més coses, a A New Hope o al Imperio contraataca?? Com veieu, això promet...

La Firelady diu que al Imperio, servidor defensa que a A New Hope... vaig a realitzar un anàlisi tan exhaustiu com pugui, i a veure si puc aportar una mica de llum al assumpte. O en altres paraules, a veure qui te raó, jajaja!

A New Hope

Comencem amb una batalleta, o millor dit pallisa, espacial entre la Tantive IV i el Devastador, seguida d'un combat entre els soldats rebels i els Imperials. Un bon començament.

Després, la fugida dels droides i el consequent passeig per el desert. Coneixem a la familia del Luke i els jawas. Aventures amb els Tuskens, el missatge de la Leia i la presentació de l'Obi. Ah, i veiem una espasa de llum! XD

Després, els imperials fan de les seves i el pobre Luke rep el primer pal (un dia faré un post sobre l'home amb més desgracies del univers, en Luke...) i acte seguit pirem a Mos Eisley on coneixem en Han Solo, el millor personatge de la Saga!

Gràcies a ell els protagonistes marxen amb el Falcó, i els imperials els persegueixen. Coneixem l'hiperespai i mentrestant la Death Star i el Tarkin fan dolenteries.

Acte seguit els protas arriben a la Death Star, entren a dins, rescaten la Princesa, veiem un combat de sables de la tercera edat, pringa l'Obi (tot i que te trampa...), els altres s'escapen, derroten 4 TIEs imperials i arriben a Yavin.

Allà som testimonis de la Batalla de Yavin on en Luke, gràcies al bon cor d'en Han, la guia de l'esperit de l'Obi, sort i un guió adeqüat es carrega la Death Star. Medalles per tothom menys el Wookie i End credits.

Buf, no està malament. Anem a veure l'Imperi, ara....

Comencem amb les sondes Imperials i el Vengador, una aproximació a Hoth desde l'espai i l'aterratge del droide sonda. Ràpidament ens trobem amb en Luke, ell es troba amb el Wampa, el Wampa es troba amb el sable laser i en Luke es troba amb l'esperit de l'Obi.

Mentrestant els droides passejen per la base Echo, en Chewie està esclavitzat reparant el Falcó i en Han xuleja a la Leia, però es preocupa per l'absencia d'en Luke. Total, k el Capità Solo el va a buscar. Al final el troba inconscient i delirant (una persona ho pot fer alhora?) i sort que està k.o, pk a en Han no se l'hi acut res més k esbudellar al pobre TaunTaun i ficar el Luke a dins. En fi, que els rescaten al matí. Per desgràcia el droide sonda troba la base, ve l'Imperi, hi ha la genial batalla de Hoth i els protas s'escapen, o ho intenten.

En Han i la Leia s'escapen amb el Falcó, però no els hi va la hipervelocitat, així que perseguits per les naus imperials s'amaguen en el camp d'asteroides (aquesta escena és taaan bona XD), però acaben a l'interior d'una babosa espacial i s'han d'escapar cames ajudeu-me. Al final aconsegueixen escapar-se i decideixen anar cap a Bespin, explotació minera al càrrec d'un vell amic d'en Han, en Lando.

Al arribar a Bespin tot sembla de color de rosa, però les bones maneres d'en Lando amaguen una traició... el vell amic d'en Han els ha traït a en Vader! Total, que els capturen i congelen al Han. Sigh.

Mentre passa tot això en Luke viatja al planeta dagobah, a on coneix el mestre Yoda i l'R2 fa amistats amb la fauna subaquatica local. En Yoda accedeix a entrenar a en Luke, i tot i k el xicot ho fa prou bé, en Yoda opina que no està preparat. En Luke es deprimeix i en Yoda li demostra el poder de la Força aparcant en bateria l'Ala X. Al final, te una visió sobre el futur i decideix marxar a enfrontar-se a en Vader per salvar als seus amics. En Yoda li diu que no, però és igual, el guió guía a en Luke.

Total, que va a Bespin, cau a la trampa de l'imperi, lluita amb en Vader, perd una mà, descobreix que és fill d'en Vader, no rescata a ningú i a sobre ha de ser rescatat per la Leia, k amb l'ajuda d'un redimit Lando s'han pogut escapar, però sense rescatar al pobre Han. A més, l'imperi a sabotejat el Falcó pk no pugui entrar a la velocitat de la llum, i quan tot sembla perdut de nou, l'R2 els salva a tots, encenent l'hipermotor.

Un cop a la flota rebel, en Lando i el Chewie s'en van a rescatar a en Han, i en Luke rep una mà nova. End credits.

Bé, després de fer akest anàlisi... crec que guanya l'Imperi!!!!!! Com pot ser????? I mira que he volgut fer trampes!!!XD Guanyes tú, Dama, jajaja!

Ara bé, segueixo creient que a A New Hope passen més coses, però no a nivell de personatges sinó a nivell d'aventures. A l'Imperi, com que els personatges estan separats, els hi passen més coses. Crec que això fa que a mi em sembli que a la primera peli ( o a la quarta, escolliu vosaltres) passin més cosetes. En fi, aquest és el meu punt de vista.

Però bueno, només hi ha una manera de comprovar-ho....marató d'SW!!!!!!! XD Si la inminent marató de Transformers funciona, no dubteu que prepararé una d'Star Wars, muahahahahaha!!!!!!!

La ventatge de la retrospectiva

Hola a tothom!

Abans de res, deixeu-me dir una cosa: tot i que aquest post està sota el tag de traumapost, no estic ni deprimit, ni trist o melancólic, i de fet em queda menys camí per davant del que ja he caminat. De fet, crec que és precisament gràcies a com estic que em penso que ha arribat el moment d'escriure una cosa que sabia que tard o d'hora l'acabaria escribint. Mireu, fa dues setmanetes la meva filla va estar ingressada a l'hospital (res greu, tranquils, tot està bé :)) i és clar, la desfilada de persones que va venir a veure-la (inclós tu, Kamechan) va ser molt gran. I és clar, vaig retrobar-me amb gent que no havia vist desde el Trauma. Podriem dir que vaig aprofitar per posar alguns punts sobre les "i" i passar algunes pàgines, ja us podeu imaginar que aquests retrobaments no eren precissament desl grats. En fi, vaig al tema...

La ventatge de la retrospectiva.

Ara que ja han passat casi sis mesos del Trauma miro enrrere i em meravello de com som les persones i de les sorpreses que et dona la vida. Si algú m'hagués dit sis mesos i mig enrerre que a 8 de desembre estaria divorciat, no me l'hagués cregut. I si a més m'hagués explicat els detalls del perqué del divorci, m'hagués rigut a la seva cara.

Però ara em trobo a 8 de desembre, i tot i que no m'ha fet gens de gràcia el que m'ha passat ni com m'ha passat ara mateix no voldria per res del món tornar a la meva vida d'abans. No és pas que no vulgui tornar a tenir parella, no és això. El que vull dir és que la meva exdona, una persona que jo estimava més que qualsevol altra persona en el món (i ho dic de veritat), que era per a mi una bellesa i una magnifica persona i que la seva personalitat m'encisava, ara no desperta cap ni un d'aquests sentiments. Més aviat em desperta el contrari.

És extrany. No, em meravello al veure com una persona per a mi ha passat de A a Z en el meu rànking personal d'estima en aquest temps. A vegades em pregunto, com pot ser? Al maig l'estimava, al desembre ni fu ni fa, més aviat em molesta. Com són els sentiments. Ara, que reconec que encara he estat prou afortunat, ja que la magnitud del làser que em va disparar va ser tan gran que em va destruïr totalment l'amor i estima que sentia per ella. Com que no m'en va quedar ni una engruna, almenys no m'ha passat el que surt habitualment a les pelis de voler tornar amb ella, trobar-la a faltar... coses així. Si que és cert que he anyorat moltes coses, però més coses abstarctes (com ara estar enamorat o fer vida amb parella) que no pas a ella en sí. He hagut de batallar contra la ràbia, el dolor en l'ego, la tristor, el fet de sentir-me substituït tan ràpidament, enveja ( si, si enveja de que ella estigues emparellada desde el començament i jo hagi estat solter desde llavors ) i coses així.

Resumint, per flipar.

En fi, que acabaré el post dient que en certa manera, la deesa fortuna m'ha donat el que durant tants anys havia desitjat: que ella i jo estiguessim units per sempre més. El que passa que aquesta unió no estarà basada en l'amor com jo volia, estarà basada en que compartim una filla, per tant, vulgui o no vulgui les nostres vides estaran en conatcte.

És extrany, fa sis mesos no hagués volgut de cap manera que això hagués acabat així; ara no voldria per res del món tornar al que tenia sis mesos abans.

La ventatge de la retrospectiva.