Bon Nadal a tothom!!!!!!

Molt bon Nadal a tothom!
A tots vosaltres, que llegiu el meu blog!
A tots els que m'heu ajudat, bon Nadal de part meva i de la Bijú!!!!!!
I feliç any nou, també!
I si a partir de l'1 de gener em torno a trobar amb tu 2009, encara que sigui pel carrer, et prometo que et faig una cara novaaaaa!!!!! No et vull tornar a veure mai més, ho sents??!!!! XDXDXDXD

Bad Luck Skywalker

Qui coneix bé la meva faceta de fan d'Star Wars probablement alguna vegada haurà escoltat les meves teories o reflexions, si s'els hi pot dir així, sobre certs aspectes de la Saga. Si llegiu aquest blog de principiant ja haureu vist el que opino dels Ewoks i d'en Jar Jar.

Ara li toca a en Luke, o potser hauria de dir-li Bad Luck...

Pobre, pobre Luke.

No, de veritat, pobre pobre Luke. Per que? Anem a mirar-ho....

La història d'en Luke ja comença malament, ja que la seva mare es mor poc abans de nèixer ell. A més, el separen de la seva germaneta... però mentre la guapa Leia va a viure entre la reialessa d'Alderaan, a en Luke li toca a anar a fer de pagés a un planeta desert perillós, esclavista i controlat per els Hutts. Com veieu el pobre noi no te massa sort.

Passen els anys i evidentment en Luke es queda sense amics, ja que tots marxen de Tatooine a viure aventures per l'espai. Però quan finalment l'aventura truca a la porta del garatge d'en Luke i les coses es comencen a posar interessants (Obi Wan, jedis, espasa làser, Princessa)...zas! els imperials li cremen la casa i els oncles. El pobre Luke, amb el seu nou mentor Obi Wan, decideix marxar del planeta.

Però poc després li maten el mentor a la Death Star. Almenys abans de morir li ha ensenyat a enfrontar-se als enemics a cegues....

Per sort en Luke troba nous amics, com ara en Han i el Chewie, i coneix a la Princessa...una noia de la qual s'enamora. Però passen els anys i l'imperi contraataca a Hoth, a on a més de quedar desfigurat per tota la vida per culpa del Wampa rep una visió de l'Obi que li diu com arribar a Dagobah. Allà coneix al seu nou mentor, en Yoda. Però en Luke interromp l'entrenament per anar a rescatar als seus amics... però cau en una trampa, és mutilat i a sobre s'assabenta de que el seu pare és en Vader. Ah, i que a la Leia li agrada en Han.

Total... més val que arribi la tercera pel·licula, que això no pot anar a pitjor...

O si?

A la tercera peli es torna a quedar sense mestre, ja que en Yoda es mor. S'assebenta que la Leia és sa germana... no faré cap comentari...i a sobre li diuen que ha de lluitar amb el seu pare per tal de tornar la llibertat a la galàxia i derrotar a l'Emperador. A Endor és derrotat per un Biker Scout en una cursa de moto-jets poc abans de que els ewoks, uns éssers primitus però terribles (veure el meu post sobre ells..) l'atrapin amb una mena de macrotrampa per conills. Després es deixa capturar per l'imperi, el seu pare el porta davant l'Emperador, al final lluita amb en Vader, s'està a punt de càrregar al seu propi pare però el seu control sobre l'odi ho impedeix.

Així arriba el moments d'enfrontar-se al temible Emperador...

Evidentment perd.

Sort de l'Anankin, que es redimeix i el salva. Al final a en Luke això si que li surt bé, ja que aconsegueix fer tornar al seu pare del costat fosc. En Luke està content...però se li mor el pare allà mateix. Sigh. Típic...

En fi, per acabar el post diré que opino que en Luke és, definitivament, el personatge amb més mala sort de la galàxia... i això que només he tocat les pel·licules... al expanded universe el xaval també pilla lo seu.

Ara bé, un post així no estaria complet sense reconèixer que el pobre noi, a més de ser un gafe d'escala épica, és pur optimisme, i que sempre supera els daltabaixos. Vale que la seva aliada és la Força, però ell al igual que nosaltres també viu amb un guió escrit contra ell. Aqui trobem una lliçó que podem aprendre i utilitzar a les nostres vides....

Crec que aquest cop guanya l'Imperi, Dama del Foc...

El passat dissabte em van venir a visitar a la botiga en Kamechan i la Dama del Fuego, i a més de quedar gratament sorprés amb la visita i que algú del cercle d'en Kame realment sàpigues el que venc ( ;) ), vem mig comentar entre els tres un tema que crec que és bastant sucós...

A quina pel·lícula passen més coses, a A New Hope o al Imperio contraataca?? Com veieu, això promet...

La Firelady diu que al Imperio, servidor defensa que a A New Hope... vaig a realitzar un anàlisi tan exhaustiu com pugui, i a veure si puc aportar una mica de llum al assumpte. O en altres paraules, a veure qui te raó, jajaja!

A New Hope

Comencem amb una batalleta, o millor dit pallisa, espacial entre la Tantive IV i el Devastador, seguida d'un combat entre els soldats rebels i els Imperials. Un bon començament.

Després, la fugida dels droides i el consequent passeig per el desert. Coneixem a la familia del Luke i els jawas. Aventures amb els Tuskens, el missatge de la Leia i la presentació de l'Obi. Ah, i veiem una espasa de llum! XD

Després, els imperials fan de les seves i el pobre Luke rep el primer pal (un dia faré un post sobre l'home amb més desgracies del univers, en Luke...) i acte seguit pirem a Mos Eisley on coneixem en Han Solo, el millor personatge de la Saga!

Gràcies a ell els protagonistes marxen amb el Falcó, i els imperials els persegueixen. Coneixem l'hiperespai i mentrestant la Death Star i el Tarkin fan dolenteries.

Acte seguit els protas arriben a la Death Star, entren a dins, rescaten la Princesa, veiem un combat de sables de la tercera edat, pringa l'Obi (tot i que te trampa...), els altres s'escapen, derroten 4 TIEs imperials i arriben a Yavin.

Allà som testimonis de la Batalla de Yavin on en Luke, gràcies al bon cor d'en Han, la guia de l'esperit de l'Obi, sort i un guió adeqüat es carrega la Death Star. Medalles per tothom menys el Wookie i End credits.

Buf, no està malament. Anem a veure l'Imperi, ara....

Comencem amb les sondes Imperials i el Vengador, una aproximació a Hoth desde l'espai i l'aterratge del droide sonda. Ràpidament ens trobem amb en Luke, ell es troba amb el Wampa, el Wampa es troba amb el sable laser i en Luke es troba amb l'esperit de l'Obi.

Mentrestant els droides passejen per la base Echo, en Chewie està esclavitzat reparant el Falcó i en Han xuleja a la Leia, però es preocupa per l'absencia d'en Luke. Total, k el Capità Solo el va a buscar. Al final el troba inconscient i delirant (una persona ho pot fer alhora?) i sort que està k.o, pk a en Han no se l'hi acut res més k esbudellar al pobre TaunTaun i ficar el Luke a dins. En fi, que els rescaten al matí. Per desgràcia el droide sonda troba la base, ve l'Imperi, hi ha la genial batalla de Hoth i els protas s'escapen, o ho intenten.

En Han i la Leia s'escapen amb el Falcó, però no els hi va la hipervelocitat, així que perseguits per les naus imperials s'amaguen en el camp d'asteroides (aquesta escena és taaan bona XD), però acaben a l'interior d'una babosa espacial i s'han d'escapar cames ajudeu-me. Al final aconsegueixen escapar-se i decideixen anar cap a Bespin, explotació minera al càrrec d'un vell amic d'en Han, en Lando.

Al arribar a Bespin tot sembla de color de rosa, però les bones maneres d'en Lando amaguen una traició... el vell amic d'en Han els ha traït a en Vader! Total, que els capturen i congelen al Han. Sigh.

Mentre passa tot això en Luke viatja al planeta dagobah, a on coneix el mestre Yoda i l'R2 fa amistats amb la fauna subaquatica local. En Yoda accedeix a entrenar a en Luke, i tot i k el xicot ho fa prou bé, en Yoda opina que no està preparat. En Luke es deprimeix i en Yoda li demostra el poder de la Força aparcant en bateria l'Ala X. Al final, te una visió sobre el futur i decideix marxar a enfrontar-se a en Vader per salvar als seus amics. En Yoda li diu que no, però és igual, el guió guía a en Luke.

Total, que va a Bespin, cau a la trampa de l'imperi, lluita amb en Vader, perd una mà, descobreix que és fill d'en Vader, no rescata a ningú i a sobre ha de ser rescatat per la Leia, k amb l'ajuda d'un redimit Lando s'han pogut escapar, però sense rescatar al pobre Han. A més, l'imperi a sabotejat el Falcó pk no pugui entrar a la velocitat de la llum, i quan tot sembla perdut de nou, l'R2 els salva a tots, encenent l'hipermotor.

Un cop a la flota rebel, en Lando i el Chewie s'en van a rescatar a en Han, i en Luke rep una mà nova. End credits.

Bé, després de fer akest anàlisi... crec que guanya l'Imperi!!!!!! Com pot ser????? I mira que he volgut fer trampes!!!XD Guanyes tú, Dama, jajaja!

Ara bé, segueixo creient que a A New Hope passen més coses, però no a nivell de personatges sinó a nivell d'aventures. A l'Imperi, com que els personatges estan separats, els hi passen més coses. Crec que això fa que a mi em sembli que a la primera peli ( o a la quarta, escolliu vosaltres) passin més cosetes. En fi, aquest és el meu punt de vista.

Però bueno, només hi ha una manera de comprovar-ho....marató d'SW!!!!!!! XD Si la inminent marató de Transformers funciona, no dubteu que prepararé una d'Star Wars, muahahahahaha!!!!!!!

La ventatge de la retrospectiva

Hola a tothom!

Abans de res, deixeu-me dir una cosa: tot i que aquest post està sota el tag de traumapost, no estic ni deprimit, ni trist o melancólic, i de fet em queda menys camí per davant del que ja he caminat. De fet, crec que és precisament gràcies a com estic que em penso que ha arribat el moment d'escriure una cosa que sabia que tard o d'hora l'acabaria escribint. Mireu, fa dues setmanetes la meva filla va estar ingressada a l'hospital (res greu, tranquils, tot està bé :)) i és clar, la desfilada de persones que va venir a veure-la (inclós tu, Kamechan) va ser molt gran. I és clar, vaig retrobar-me amb gent que no havia vist desde el Trauma. Podriem dir que vaig aprofitar per posar alguns punts sobre les "i" i passar algunes pàgines, ja us podeu imaginar que aquests retrobaments no eren precissament desl grats. En fi, vaig al tema...

La ventatge de la retrospectiva.

Ara que ja han passat casi sis mesos del Trauma miro enrrere i em meravello de com som les persones i de les sorpreses que et dona la vida. Si algú m'hagués dit sis mesos i mig enrerre que a 8 de desembre estaria divorciat, no me l'hagués cregut. I si a més m'hagués explicat els detalls del perqué del divorci, m'hagués rigut a la seva cara.

Però ara em trobo a 8 de desembre, i tot i que no m'ha fet gens de gràcia el que m'ha passat ni com m'ha passat ara mateix no voldria per res del món tornar a la meva vida d'abans. No és pas que no vulgui tornar a tenir parella, no és això. El que vull dir és que la meva exdona, una persona que jo estimava més que qualsevol altra persona en el món (i ho dic de veritat), que era per a mi una bellesa i una magnifica persona i que la seva personalitat m'encisava, ara no desperta cap ni un d'aquests sentiments. Més aviat em desperta el contrari.

És extrany. No, em meravello al veure com una persona per a mi ha passat de A a Z en el meu rànking personal d'estima en aquest temps. A vegades em pregunto, com pot ser? Al maig l'estimava, al desembre ni fu ni fa, més aviat em molesta. Com són els sentiments. Ara, que reconec que encara he estat prou afortunat, ja que la magnitud del làser que em va disparar va ser tan gran que em va destruïr totalment l'amor i estima que sentia per ella. Com que no m'en va quedar ni una engruna, almenys no m'ha passat el que surt habitualment a les pelis de voler tornar amb ella, trobar-la a faltar... coses així. Si que és cert que he anyorat moltes coses, però més coses abstarctes (com ara estar enamorat o fer vida amb parella) que no pas a ella en sí. He hagut de batallar contra la ràbia, el dolor en l'ego, la tristor, el fet de sentir-me substituït tan ràpidament, enveja ( si, si enveja de que ella estigues emparellada desde el començament i jo hagi estat solter desde llavors ) i coses així.

Resumint, per flipar.

En fi, que acabaré el post dient que en certa manera, la deesa fortuna m'ha donat el que durant tants anys havia desitjat: que ella i jo estiguessim units per sempre més. El que passa que aquesta unió no estarà basada en l'amor com jo volia, estarà basada en que compartim una filla, per tant, vulgui o no vulgui les nostres vides estaran en conatcte.

És extrany, fa sis mesos no hagués volgut de cap manera que això hagués acabat així; ara no voldria per res del món tornar al que tenia sis mesos abans.

La ventatge de la retrospectiva.

Jar Jar Jedi, o el que podria haver estat i no va ser.

La vida està plena d'oportunitats perdudes. Una d'elles la trovem en el personatge de Jar Jar Binks, estimat i odiat a parts iguals...o potser odiat més k estimat, no ho se pas. El cas és k a missa en Jar Jar li mola molt. És un personatge entranyable, fidel als seus amics, amb sentit de la responsabilitat i a vegades, mostra una sabiduria que no te l'esperes (si si, diu dos frases a la peli k flipes!). Ara bé, com que resulta k el pobre noi parla malament i fa gala d'una patositat que espanta cau malament a moltissims "hardcore" fans.
I aquí és on trovem la oportunitat perduda, en els fans que odiaven en Jar Jar i en un inusual acte de covardia per part del Gran George Lucas.
Segons el meu humil parer, en Jar Jar Binks estava destinat a ser Jedi a la segona peli. Per? Us preguntareu... doncs pk la patositat que continuament demostra no pot ser natural, o millor dit, no pot ser possible en un ésser no conectat directament a la força. Si us hi fixeu, totes les coses patoses que fa el pobre en situacions extremes acaben generant alguna mena de benefici per a ell o per els seus amics. Si que és veritat k el Jar Jar és patós pk sí, però a mi em sembla k la patositat més extravegant que a vegades ens mostra no és res més k una manifestació de la força...ja ho deia en Qui-Gon, " no pienses, actua, siente la fuerza... " o algo així :)*.
Però...que va passar? Com és que en Jar Jar, el primer personatge important totalment generat per ordinador apenes surt a la segona i tercera peli???
Doncs els "hardcore" fans...o com m'agrada dir a mi, els fanboys.
Jo crek k van plorar i plorar, rajar i rajar d'en Jar Jar i com k el Gran George no es volia arriscar, va cedir i va minimitzar tan el personatge d'en Jar Jar que en el Ataque de los Clones i en la Venganza casi no el veiem. I molt menys veiem el desenvolupament del personatge.
Per tant ens vem perdre una oportunitat molt bona de disfrutar veient el Jar Jar amb un sable láser, partint droides separatistes mentre xerra " Ui-ui, missa rompe tussa droides Dooku, si ". S'em cau la llàgrima cada vegada que hi penso...XD
Ara bé, el Gran George es va venjar dels fanboys, i va recompensar als fidels seguidors de la seva visió...però, com?
Primer, fent k el Jar Jar ajudés involuntariament al Palpatine a obtenir poders especials del senat (toma!!!! Jar Jar inicia "legalment" les guerres clon!!! Si hagués estat Jedi no hagués estat al senat) i segon, amb l'episodi de la fantàstica serie Clone Wars d'animació Bombad Jedi. En aquest capítol, en Jar Jar es fa passar per Jedi, i gràcies a la seva patositat els separatistes es creuen que és un Jedi de veritat. Jajaja! Molt bona senyor Lucas!XD**
Per tant, i per acabar el post, visca en Jar Jar! Hagués estat un gran Jedi, d'això n'estic segur. I qui sap, potser podria haver sobreviscut la purga jedi causada per en Vader pk, sincerament, no crek k el konsideressin una amenaça i en la futura tercera trilogia, en Luke, buscant Jedis el podria trobar amagat en un planeta perdut..i en Jar Jar tornaria, seria un Mestre Jedi i amb en Luke reinstauraria l'Academia Jedi!!!!!!!
Muahahahahahahahha!!!!!!!! No se pk no sóc guionista....:P

* dos exemples: a la batalla final als camps de Naboo ell, fent servir la seva patositat es carrega un AAT (el tanc gravitatori separatista) i després, s'enreda amb un droide destruït i mentre pataleja es va disparant el blaster k el droide encara té i es carrega uns kuants droides, fins i tot un droideka!!!

** " La venganza es un plato k se sirve mejor frío", vella dita Klingon. Ja parlaré d'Star Trek, ja...

Mini-crónica d'un dissabte molt especial

El passat dissbate va ser un dia genial en tots els aspectes. Ara b, em centraré només a descriure alguns esdeveniments i sensacions del dissabte nit, ja sabeu k m'agrada molt divagar...

Dissabte dia 7 va ser l'aniversari d'en Kamechan, i ell em va convidar a la seva celebració (un detallàs, tiu :D). Jo li vaig agraïr arribant casi-casi l'últim XD ( gràcies a una noia, k va tenir el detallàs d'arribar més tard k jo, no vaig ser jo el més tardón jejeje, gràcies wapa!). El sopar va ser genial, un restaurant Siri amb un menjar molt bó i espectacle de dansa inclós. Vaig coneixer molta gent, molta de la qual era bastant exótica, la qual cosa s'agraeix pk m'ho vaig passar genial i la veritat és k em vaig sentir molt integrat, almenys de la meitat de la taula cap a la porta XD!

Després vem anar a visitar la casa de familiars molt propers al Kame (una casa molt especial k em va agradar moltissim, però per algun motiu el terra em va encantar!), i vem seguir cap a una mena de disco-bar una mica carillo, krek jo. Ara bé, m'ho vaig passar molt bé, tot i k estava molt rovellat degut als meus anys de reclosió matrimonial. Sort k això ja ha passat! Fins i tot vem presenciar una baralla en la disco, i vem haver de possar-nos a cobert!!!

Després, al sortir, vaig passar molt fred. La noia wapa k va arribar més tard k jo tb em passava molt, però el Kame no ho semblava, k en tingués...jejeje

Al final el mateix Kame em va portar a casa, i vem patir una mini-desorientació intentant entrar a la ronda, sort k el Kame te una alta afinitat en la força i s'en va sortir prou bé. I ja està.

Ara bé, akest post no estaria complert sense dues coses, la primera...

FELICITATS KAME!!!!!!!!!!

M'alegro molt per tu, de veritat.

I la segona.....

GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!

Per fer-me sentir entre amics. Em tornareu a veure, us ho aseguro, jejeje...

32 anys i 20 dies...

Bé, la cel·lebració "oficial" del meu cumple es va fer akest passat dissabte 31, el dia de Halloween, jajaja, però ningú va anar disfressat. Vem ser tradicionals!!! XD
L'inici de la vetllada ja augurava una nit inusual, ja que em vaig anar trobant amb la primera "tanda" de convidats per el metro i el carrer (eh Kame, com k Barna és tan petita...XD) enlloc del punt de reunió. També em van fer agafar por de que el Fran i la Erika m'anaven a regalar una bèstia viva...quan en realitat es tractava d'una bèstia inanimada (em sembla k la Júlia farà un bon ús d'ella). Vair rebre un Chewie, un Vegeta, kekos d'Star Wars, un llibre, en Brag, un Ryoga en versió porcina (ja, rebo regals de fins i tot ki encara no em coneix, ja sabia jo k lo del Blog era una bona idea XD) i com no, la millor figura de tot el món mundiaaaaaal!!!!!!!! L'Starscreaaam!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies a tots!!!!!
I abans d'acabar aprofito l'oportunitat que les noves tecnologies m'han donat per demanar perdó a tots els presents per el meu discurs de prop de 45 minuts...(algú el va cronometrar?). Se que la Erika el va grabar en la càmara...espero k no el posi al Youtube XD.

" Os combatiré a todos!!!! "

Gran frase de l'Optimus a Revenge of the Fallen. La recordeu? És abans de començar a repartir com un boig amb les dues espases, en el bosc, abans de que el Megatrón... bé, no vull dir cap spoiler, per si les mosques, jejeje.

El cas és que vaig estar utilitzant aquesta frase com un mantra personal durant l'agost. Si, exacte, aquest post va avui sobre els mantres, encara que en un inici no ho semblés. Jo mai a la vida havia utilitzat mantres fins el Trauma. Un bon amic i company de professió m'en va dir un per tal de mantenir el focus en akells temps foscos del juny, i no caure victima de sentiments equivocats. El problema és que és massa groller per reproduïr-lo aquí, així que només us diré que m'el repetia quan tenia dubtes, i la veritat és que em va ajudar a tirar endavant i adonar-me de la realitat.

Ara us parlaré del segon mantra que vaig tenir. Vaig fer un viatget a Palma a l'estiu, i amb l'amic que em va acullir a la seva llar (que precisament era el k m'havia donat el primer mantra) vem anar a veure plegats Transformers II, i veient-la amb ell em vaig adonar que en akesta pelicula hi havien molts mantres ocults que els podia utilitzar, i vaig escollir el de " Os combatiré a todos!!! ". Per cert, kina frase més llarga, eh? Perdoneu!!!!XD

El cas és k per a mi, quan tenia pensaments circulars referents al divorci, o a la meva ex, o a la nova parella de la meva ex o coses així em repetia akest mantra " Os combatiré a todos!!! ", i m'imaginava al Prime lluitant amb totes les seves forces contra el Megatron, l'Starscream i el pobre Grindor. Evidentment feia el paral·lelisme de jo contra els meus maldecaps, i això m'ajudava a tornar a controlar els meus pensaments. Tenir esperança.

Akest passat cap de setmana he estat bastant tristot, i he començat a repetir-me akest mantra again, però no m'ha ajudat. M'he adonat que akest mantra "ha caducat", i després de molt reflexionar, n'he creat un altre.

" Move forward. "

És genial, m'encanta. Simbolitza perfectament que tinc k deixar el passat enrera, i moure endavant. Ara tot es diferent, la meva vida, jo, la meva ex...tot. El present és el present, i el passat ja no passarà mai més. Per tant, " move forward!", i això em dona una mena d'inercia sombólica cap endavant que m'ajuda mogollón, la veritat. Per tant, consell del vostre amic VegetaJordi... si teniu problemes, potser l'elecció i repetició en moments adecuats del mantra correcte, us pot ajudar a tirar endavant. Au, fins la próxima!!! :)

Darker, I like darker....

No se si ho recordeu, però akest era l'eslogan del anunci de la colonia Dark Blue ara fa exactament 10 anys. Akella época va ser molt maca, ja k pocs dies després de començar a fer servir akesta poderosa i atractiva fragància masculina vaig començar a sortir amb la k seria la meva nóvia, parella, esposa, mare de la meva nena, adúltera i exdona malvada, tot amb akest ordre.
El cas és k poc després de quedar-me sol s'em va acabar l'ampolla de Dark Blue (no era la mateixa de fa 10 anys, trankils...) i és clar, vaig decidir canviar de fragància ja que havia de canviar el meu estil i bla-bla-bla; tot el k es fa quan et deixen.
Vaig provar-ne una altra...fins ara, k se m'ha acabat. I en aquest moment he decidit tornar a la Dark Blue.
Per???
Doncs pk he arribat a la conclusió de que akesta colónia és meva, és la meva fragància, la meva olor. No és pas seva. És la k més temps he fet servir, a la k més temps he estat fidel. I k karai, m'agrada!
Akesta olor em defineix, sóc jo, per tant no l'havia de canviar per res ni ningú, al capdevall no m'he canviat els ulls, i són els mateixos que feia servir per mirar-la a ella, no?
Així que torno a ser jo, més complet que en els últims 4 mesos.
I això és molt important, sobretot per a mi, k sóc una persona k li dona molta importància als simbolismes, els utilitzo per treure froça per tirar endavant en akesta vida que a vegades és meravellosa, sovint és aburrida i casi sempre és terrible.
Ara bé, sempre hem de ser feliços, o intentar ser-ho tan com poguem amb el poc (o molt) que tinguem.

El meu heroi

Potser el títol del post no és massa...adult, al capdevall tinc 32 anys i una filla. Però m'és igual, pk és veritat. Optimus Prime, una joguina, un personatge de cómic i un dibuix animat. Fa pocs anys, un perosnatge de CGI per el cinema.

És el meu heroi.

I per què??

Doncs per començar pk mola molt. Mare meva, l'heroic lider dels Autobots. Capaç de repartir llenya per el bé com ni tan sols en Songoku enrabiat podria fer. Amb la diferencia que l'Optimus no s'enrabia mai! Imagineu-vos-ho llavors!!!!!

En realitat trobo que l'Optimus és digne de ser el meu heroi (ho sento Vegeta, tu ets el meu anti-heroi) per que te uns principis morals molt elevats...i la fortalessa mental per seguir-los. Que a més ell solet disposi de la potencia de foc d'un petit exèrcit, no te res a veure! XDDD!!!!

Els principis morals....quin luxe en akests temps. La responsabilitat, la coherencia de paraula i pensament... i a més enfocats cap al bé. Em dona molta enveja, l'Optimus.

Després, que ell sempre sap k fer. Us imagineu, sempre saber que has de fer? Sempre pendre la decisió correcte? I si no la és, disposes de la determinació suficient per arribar fins al final, i sortir-te amb la teva.

Autosacrifici. Ell, a pesar de ser una màquina, com tot transformer té sentiments, però per el bé dels altres és capaç de dominar-los, i no deixar que l'afectin en la seva tasca de lideratge. Jo no sóc com ell, i tinc a la nena, i a vegades els meus sentiments grissos afecten a la meva tasca de pare. Una altra vegada, quina enveja.

La superació. Ell sempre afronta totes les adversitats, i les afronta amb valor, determinació i habilitat. Potser és per això que acostuma a superar-les. Reconec que no m'aniria malament una mica d'akesta capacitat de superació.

Habilitat. Carai, ell és molt bó fent tot el k fa! Lluitant, disparant, motivant.... Mola! Us imagineu sent molt bons en tot el k feu? XD!!! Kina envejaaa!!!!!

A més ell irradia respecte, fins i tot en els seus enemics. Us imagineu ser respectat fins i tot per ki no us pot aguantar? No em refereixo a un respecte causat per la por, sino reconeixement de veritat, per els teus valors, habilitat, com ets com a persona.... aww... m'estic dispersant...

Valent. Ell és molt valent. Sempre. M'agradaria sempre ser tan valent, això ajuda molt a pendre les decisions correctes, a l'autosacrifici, a superar els reptes.... XD!

En fi, akest volia ser un post de bon rotllo però al final m'ha quedat una mica en plan Calimero, però crek que amb akestes comparatives us podeu fer una idea de pk a un home com jo admiri a un personatge inventat com el Prime. Potser pk ell és una utopia, creada com a ideal imaginari del potencial de l´ésser humà, tan utopic que el personatge ha de ser un robot, un potencial que no podem arribar-hi, potser encara no. Per això dic que és el meu heroi, pk jo l'intento imitar.

I no, no vull dir que intento transformar-me en camió quan ningú em veu! XDDDD

Vull dir que jo intento ser coherent amb el k dic i faig, intento ser ferm en els meus valors, responsable en les meves decisions, en saber posar a la Júlia per davant meu, superar el Trauma, intentar fer bé les coses....

Com us podeu imaginar per el to del post, no em sembla k ho faci gaire bé, però ser com l'Optimus Prime és la meva meta, el meu objectiu. Per això lluito cada dia, per ser millor persona. I ja que és tard i estic tovet, us confesaré k m'agradaria molt que, d'aki uns quants anys, la meva filla fes un post similar on enlloc de parlar de l'Optimus Prime, parlés de mi :).

We Walk, We Walk...

No tots els posts han de ser frikis. Estaria bé, però la vida te moltes facetes. Gràcies al fil musical de la botiga on treballo he descobert potser les dues millors cançons del món, o com a mínim d'akests últims mesos, almenys per mi. Desconeixia el grup totalment en ambdós casos, però avui només parlaré de " We Walk ", del grup The Ting Tings. Jo no sóc tan aficionat a la música com el meu mestre jedi "bloguero" kamechan, però reconec que la música és genial, i es mereix ser el meu tercer post.

Escolteu-la, el video, que és genial, està al youtube.

Perqué m'agrada tant? Per el missatge. I per l'"estribillo", que és el resum del missatge. Fa més de 4 mesos em va passar una cosa que sense que hi hagin morts per el mig, ha estat la cosa més terrible que m'ha passat mai. Tant terrible, tant, que encara ara em fa mal. Molt. I el que em farà...
Però akesta cançó em fa somriure, perqué en la seva inocencia et recorda que sempre, sempre has de seguir endavant. I a més amb estil.

Us paso la lletra en anglés, sóc el rei de cortar pegar (espero k no sigui ilegal, jajaja)

You never alter
You�re always you
Everything�s breaking But I don�t care
Smash the rest up
Burn it down
Put us in the corner �cus we�re into ideas
Take these edges
They�re inside out
No one will notice
They�re looking elsewhere
We can�t be honest
We call it off
We got the choice if it all goes wrong
We walk, we walk
We walk, we walk
You see the changes
In things that come
It�s how you deal with it
When switching off
Make a decision
A precondition
We got the choice if it all goes wrong
We walk, we walk
We walk, we walk
When nothing makes you feel good
Then nothing makes you feel good

La teniu que escoltar dos cops, com a mínim. A mi akesta cançó m'ajuda molt, pk em recorda una veritat que encara que sigui fàcil a la cançó, és molt dificil de fer. Quan estic fotut, pensant en el k he perdut i en com ho he perdut, akesta cançó em recorda en el que puc trobar. I k carai, en akesta vida estem per intentar ser feliços amb el k tenim, encara que ha vegades sigui dificil.

I a més, un post parlant de We Walk no estaria complert si no parlés de Aerinh, la persona que va compartir amb mi, en certa manera, el descobriment de la cançó i em va ajudar a entendre el significat. Aquest post, que ja saps que és molt important per a mi, va dedicat a tu Aerinh :).

Els Ewoks, els guerrers definitius.

Si, si, heu llegit bé. No, no he begut. Bé, només coca-cola, però aquest no és el tema. El cas és que jo crec, no, estic convençut de la letalitat dels Ewoks com a raça guerrera. De fet, tremendament convençut.

A pesar de la seva aparença d'osito bonito, del seu caminar graciós i de la seva parla extranya, el pelatge rallat dels Ewoks amaga un fabulós guerrer. No m'extranya que la tribu del cabdill Chirpa derrotés la "mismisima" 501 del Vader!!! XD

I com ho van fer, us preguntareu??

Doncs bé, penseu en el següent, a veure si opineu igual k jo.

Un grup de cacera d'Ewoks atrapa als herois de la rebel·lió amb una simple trampa. Penseu-hi, atrapen amb una xarxa cutre a un Jedi, a un contrabandista que es va colar a la Death Star, i a un poderós Wookie!!!!

Després s'els enduen al poblat per...menjar-se'ls!!!! Són uns bèsties!!! Que s'els volen jalar! Penseu en tots els pobres soldats imperials que s'han cruspit abans!

I és que el pitjor Ewok de tots és el shamán, el Logray, que en cap moment deixa l'espasa de llum del Luke, i k no es creu k el 3PO sigui un déu. És a dir, ell sap k és un droide i k és un sabre làser. Un crack.

A més, que viuen en els abres. Si, si, dalt de tot, en un poblat fet per ells mateixos. A quina conclusió arribo amb akest fet? Que tot el k hi ha sota del pelatge ewok és pur múscul!! Pura fibra!!! I deuen tenir urpes, per poder pujar per els abres...el k passa es que durant la peli no les truen! XD

Que més... ah si! Les trampes que els hi possen als imperials: cordes lligades als abres per trencar el coll als pobres Scout Troopers en moto-jet, els troncs lligats als abres per esclafar la cabina als At-ST's, els troncs tallats per fer perdre l'equilibri als vehicles imperials i que caiguin a terra i esclatin.... Això demostra una manera de pensar en com matar que segons la meva humil opinió ronda la psicosis assassina.

A més, que tenen catapultes i planedors!!!! Que d'aquí poc descobreixen la pólvora, i això els portarà als canons!!! XD Ara que, segur que faran bon ús de les armes capturades als imperials, jajaja!

I per acabar, al final de la batalla es veu com uns quants ewoks sanguinaris comencen a bombardejar amb roques als imperials. Sort de la genial banda sonora de John Williams, que ens impedeix escoltar els óssos trencats dels clons sota l'armadura blanca d'Stormtrooper.

En fi, com veieu els Ewoks disposen de moltes virtuts que els poden definir com " The Ultimate Star Wars warrior race " no només físiques sinó mentals, i no m'extranya en absolut que derrotessin als Imperials. De fet, segur que l'Aliança Rebel va acabar conquerint Coruscant gràcies a la reputació dels Ewoks com a tropes de Terror. I que ni tan sols els Wookies volien compartir barracons amb ells. Segur.

Però com pot ser Robotech tan bona...

Hola a tothom!

Tot i que encara no se qui pot ser tothom, ja que aquest és el meu primer post XD. El cas és que com a primera inmersió en el per mi desconegut món dels blogs he escollit un tema que desde fa dues setmanetes ocupa molta part del meu temps lliure.

Recordeu Robotech?

Jo veia la serie a Telecinco, quan jo era un nen i ja ha plogut una mica desde llavors. Crec que la feien abans o després de Campeones. A mi sempre m'han agradat els robots ( ja ho descobrireu més endavant...) i havia vist algun episodi. El cas és k fa poquet es poden comprar els dvd's als kioscs, i jo he caigut en la temptació. Jo no recordava pràcticament res de la serie, però ara, veient els capítuls he descobert que....

Com pot ser tan bona!!!!!!!!!

Potser que abans us expliqui cinc cèntims previs sobre Robotech, ja que potser hi ha algú que no ho sàpiga. Resulta que Robotech són en realitat tres sèries totalment diferents de dibuixos japoneses, que els americans van comprar i "unir" en una mateixa historia épica de tres generacions diferents, una generació per sèrie. Doncs bé, a mi m'agrada la primera, que és la sèrie japonesa Super dimensional fortress nosequé, o algo així. Li direm Macross per fer-ho més curt :).

Doncs bé, la saga Macross de Robotech és genial. No només hi ha acció, batalles espacials, alienigenes de 30 metres d'alt, robots de combat i mort indiscriminada sinó que també hi ha amor i desamor. I no està plantejat tan cursi com seria d'esperar.

Per qué ho trobo tan important?

Doncs apart dels robots i les batalles espacials que ja descobrireu que en sóc fan (crec k alguna cosa ja he comentat...XD) ara estic en una étapa de la meva vida en que els temes d'amor, desamor i superació els tinc molt a flor de pell, i aquesta sèrie m'està resultant terapeutica. A més, no tinc pas la sensació d'estar perdent el temps, ja que a Robotech/Macross hi ha coses molt adultes, com la desserció, la futilessa de la guerra o la mort dels amics. I encara que sembli una barbaritat el que diré, això mola!! XD

No em malinterpreteu malament, és que m'agrada que les históries siguin realistes, i si en una guerra els companys i amics no es moren, pues no és creïble (suposo que no cal puntualitzar que això només m'agrada en la ficció). I per el tema de superar desamors.... bueno, al Rick li espera la Lisa, així que m'alegro per ell.

A més, tot te bastanta lógica, desde el meu humil punt de vista.... resumint, crec que val molt la pena. Diuen que el Toby McGuire està produïnt una action movie de Robotech... a veure si és veritat, i a veure si és fidel al anime, no com Transformers.... però això serà un altre post.