miércoles, 28 de octubre de 2009

" Os combatiré a todos!!!! "


Gran frase de l'Optimus a Revenge of the Fallen. La recordeu? És abans de començar a repartir com un boig amb les dues espases, en el bosc, abans de que el Megatrón... bé, no vull dir cap spoiler, per si les mosques, jejeje.
El cas és que vaig estar utilitzant aquesta frase com un mantra personal durant l'agost. Si, exacte, aquest post va avui sobre els mantres, encara que en un inici no ho semblés. Jo mai a la vida havia utilitzat mantres fins el Trauma. Un bon amic i company de professió m'en va dir un per tal de mantenir el focus en akells temps foscos del juny, i no caure victima de sentiments equivocats. El problema és que és massa groller per reproduïr-lo aquí, així que només us diré que m'el repetia quan tenia dubtes, i la veritat és que em va ajudar a tirar endavant i adonar-me de la realitat.
Ara us parlaré del segon mantra que vaig tenir. Vaig fer un viatget a Palma a l'estiu, i amb l'amic que em va acullir a la seva llar (que precisament era el k m'havia donat el primer mantra) vem anar a veure plegats Transformers II, i veient-la amb ell em vaig adonar que en akesta pelicula hi havien molts mantres ocults que els podia utilitzar, i vaig escollir el de " Os combatiré a todos!!! ". Per cert, kina frase més llarga, eh? Perdoneu!!!!XD
El cas és k per a mi, quan tenia pensaments circulars referents al divorci, o a la meva ex, o a la nova parella de la meva ex o coses així em repetia akest mantra " Os combatiré a todos!!! ", i m'imaginava al Prime lluitant amb totes les seves forces contra el Megatron, l'Starscream i el pobre Grindor. Evidentment feia el paral·lelisme de jo contra els meus maldecaps, i això m'ajudava a tornar a controlar els meus pensaments. Tenir esperança.
Akest passat cap de setmana he estat bastant tristot, i he començat a repetir-me akest mantra again, però no m'ha ajudat. M'he adonat que akest mantra "ha caducat", i després de molt reflexionar, n'he creat un altre.
" Move forward. "
És genial, m'encanta. Simbolitza perfectament que tinc k deixar el passat enrera, i moure endavant. Ara tot es diferent, la meva vida, jo, la meva ex...tot. El present és el present, i el passat ja no passarà mai més. Per tant, " move forward!", i això em dona una mena d'inercia sombólica cap endavant que m'ajuda mogollón, la veritat. Per tant, consell del vostre amic VegetaJordi... si teniu problemes, potser l'elecció i repetició en moments adecuats del mantra correcte, us pot ajudar a tirar endavant. Au, fins la próxima!!! :)

lunes, 26 de octubre de 2009

Darker, I like darker....

No se si ho recordeu, però akest era l'eslogan del anunci de la colonia Dark Blue ara fa exactament 10 anys. Akella época va ser molt maca, ja k pocs dies després de començar a fer servir akesta poderosa i atractiva fragància masculina vaig començar a sortir amb la k seria la meva nóvia, parella, esposa, mare de la meva nena, adúltera i exdona malvada, tot amb akest ordre.
El cas és k poc després de quedar-me sol s'em va acabar l'ampolla de Dark Blue (no era la mateixa de fa 10 anys, trankils...) i és clar, vaig decidir canviar de fragància ja que havia de canviar el meu estil i bla-bla-bla; tot el k es fa quan et deixen.
Vaig provar-ne una altra...fins ara, k se m'ha acabat. I en aquest moment he decidit tornar a la Dark Blue.
Per???
Doncs pk he arribat a la conclusió de que akesta colónia és meva, és la meva fragància, la meva olor. No és pas seva. És la k més temps he fet servir, a la k més temps he estat fidel. I k karai, m'agrada!
Akesta olor em defineix, sóc jo, per tant no l'havia de canviar per res ni ningú, al capdevall no m'he canviat els ulls, i són els mateixos que feia servir per mirar-la a ella, no?
Així que torno a ser jo, més complet que en els últims 4 mesos.
I això és molt important, sobretot per a mi, k sóc una persona k li dona molta importància als simbolismes, els utilitzo per treure froça per tirar endavant en akesta vida que a vegades és meravellosa, sovint és aburrida i casi sempre és terrible.
Ara bé, sempre hem de ser feliços, o intentar ser-ho tan com poguem amb el poc (o molt) que tinguem.

domingo, 25 de octubre de 2009

El meu heroi



Potser el títol del post no és massa...adult, al capdevall tinc 32 anys i una filla. Però m'és igual, pk és veritat. Optimus Prime, una joguina, un personatge de cómic i un dibuix animat. Fa pocs anys, un perosnatge de CGI per el cinema.
És el meu heroi.
I per què??
Doncs per començar pk mola molt. Mare meva, l'heroic lider dels Autobots. Capaç de repartir llenya per el bé com ni tan sols en Songoku enrabiat podria fer. Amb la diferencia que l'Optimus no s'enrabia mai! Imagineu-vos-ho llavors!!!!!
En realitat trobo que l'Optimus és digne de ser el meu heroi (ho sento Vegeta, tu ets el meu anti-heroi) per que te uns principis morals molt elevats...i la fortalessa mental per seguir-los. Que a més ell solet disposi de la potencia de foc d'un petit exèrcit, no te res a veure! XDDD!!!!
Els principis morals....quin luxe en akests temps. La responsabilitat, la coherencia de paraula i pensament... i a més enfocats cap al bé. Em dona molta enveja, l'Optimus.
Després, que ell sempre sap k fer. Us imagineu, sempre saber que has de fer? Sempre pendre la decisió correcte? I si no la és, disposes de la determinació suficient per arribar fins al final, i sortir-te amb la teva.
Autosacrifici. Ell, a pesar de ser una màquina, com tot transformer té sentiments, però per el bé dels altres és capaç de dominar-los, i no deixar que l'afectin en la seva tasca de lideratge. Jo no sóc com ell, i tinc a la nena, i a vegades els meus sentiments grissos afecten a la meva tasca de pare. Una altra vegada, quina enveja.
La superació. Ell sempre afronta totes les adversitats, i les afronta amb valor, determinació i habilitat. Potser és per això que acostuma a superar-les. Reconec que no m'aniria malament una mica d'akesta capacitat de superació.
Habilitat. Carai, ell és molt bó fent tot el k fa! Lluitant, disparant, motivant.... Mola! Us imagineu sent molt bons en tot el k feu? XD!!! Kina envejaaa!!!!!
A més ell irradia respecte, fins i tot en els seus enemics. Us imagineu ser respectat fins i tot per ki no us pot aguantar? No em refereixo a un respecte causat per la por, sino reconeixement de veritat, per els teus valors, habilitat, com ets com a persona.... aww... m'estic dispersant...
Valent. Ell és molt valent. Sempre. M'agradaria sempre ser tan valent, això ajuda molt a pendre les decisions correctes, a l'autosacrifici, a superar els reptes.... XD!
En fi, akest volia ser un post de bon rotllo però al final m'ha quedat una mica en plan Calimero, però crek que amb akestes comparatives us podeu fer una idea de pk a un home com jo admiri a un personatge inventat com el Prime. Potser pk ell és una utopia, creada com a ideal imaginari del potencial de l´ésser humà, tan utopic que el personatge ha de ser un robot, un potencial que no podem arribar-hi, potser encara no. Per això dic que és el meu heroi, pk jo l'intento imitar.
I no, no vull dir que intento transformar-me en camió quan ningú em veu! XDDDD
Vull dir que jo intento ser coherent amb el k dic i faig, intento ser ferm en els meus valors, responsable en les meves decisions, en saber posar a la Júlia per davant meu, superar el Trauma, intentar fer bé les coses....
Com us podeu imaginar per el to del post, no em sembla k ho faci gaire bé, però ser com l'Optimus Prime és la meva meta, el meu objectiu. Per això lluito cada dia, per ser millor persona. I ja que és tard i estic tovet, us confesaré k m'agradaria molt que, d'aki uns quants anys, la meva filla fes un post similar on enlloc de parlar de l'Optimus Prime, parlés de mi :).

We Walk, We Walk...

No tots els posts han de ser frikis. Estaria bé, però la vida te moltes facetes. Gràcies al fil musical de la botiga on treballo he descobert potser les dues millors cançons del món, o com a mínim d'akests últims mesos, almenys per mi. Desconeixia el grup totalment en ambdós casos, però avui només parlaré de " We Walk ", del grup The Ting Tings. Jo no sóc tan aficionat a la música com el meu mestre jedi "bloguero" kamechan, però reconec que la música és genial, i es mereix ser el meu tercer post.

Escolteu-la, el video, que és genial, està al youtube.

Perqué m'agrada tant? Per el missatge. I per l'"estribillo", que és el resum del missatge. Fa més de 4 mesos em va passar una cosa que sense que hi hagin morts per el mig, ha estat la cosa més terrible que m'ha passat mai. Tant terrible, tant, que encara ara em fa mal. Molt. I el que em farà...
Però akesta cançó em fa somriure, perqué en la seva inocencia et recorda que sempre, sempre has de seguir endavant. I a més amb estil.

Us paso la lletra en anglés, sóc el rei de cortar pegar (espero k no sigui ilegal, jajaja)

You never alter
You�re always you
Everything�s breaking But I don�t care
Smash the rest up
Burn it down
Put us in the corner �cus we�re into ideas
Take these edges
They�re inside out
No one will notice
They�re looking elsewhere
We can�t be honest
We call it off
We got the choice if it all goes wrong
We walk, we walk
We walk, we walk
You see the changes
In things that come
It�s how you deal with it
When switching off
Make a decision
A precondition
We got the choice if it all goes wrong
We walk, we walk
We walk, we walk
When nothing makes you feel good
Then nothing makes you feel good

La teniu que escoltar dos cops, com a mínim. A mi akesta cançó m'ajuda molt, pk em recorda una veritat que encara que sigui fàcil a la cançó, és molt dificil de fer. Quan estic fotut, pensant en el k he perdut i en com ho he perdut, akesta cançó em recorda en el que puc trobar. I k carai, en akesta vida estem per intentar ser feliços amb el k tenim, encara que ha vegades sigui dificil.

I a més, un post parlant de We Walk no estaria complert si no parlés de Aerinh, la persona que va compartir amb mi, en certa manera, el descobriment de la cançó i em va ajudar a entendre el significat. Aquest post, que ja saps que és molt important per a mi, va dedicat a tu Aerinh :).

Els Ewoks, els guerrers definitius.


Si, si, heu llegit bé. No, no he begut. Bé, només coca-cola, però aquest no és el tema. El cas és que jo crec, no, estic convençut de la letalitat dels Ewoks com a raça guerrera. De fet, tremendament convençut.
A pesar de la seva aparença d'osito bonito, del seu caminar graciós i de la seva parla extranya, el pelatge rallat dels Ewoks amaga un fabulós guerrer. No m'extranya que la tribu del cabdill Chirpa derrotés la "mismisima" 501 del Vader!!! XD
I com ho van fer, us preguntareu??
Doncs bé, penseu en el següent, a veure si opineu igual k jo.
Un grup de cacera d'Ewoks atrapa als herois de la rebel·lió amb una simple trampa. Penseu-hi, atrapen amb una xarxa cutre a un Jedi, a un contrabandista que es va colar a la Death Star, i a un poderós Wookie!!!!
Després s'els enduen al poblat per...menjar-se'ls!!!! Són uns bèsties!!! Que s'els volen jalar! Penseu en tots els pobres soldats imperials que s'han cruspit abans!
I és que el pitjor Ewok de tots és el shamán, el Logray, que en cap moment deixa l'espasa de llum del Luke, i k no es creu k el 3PO sigui un déu. És a dir, ell sap k és un droide i k és un sabre làser. Un crack.
A més, que viuen en els abres. Si, si, dalt de tot, en un poblat fet per ells mateixos. A quina conclusió arribo amb akest fet? Que tot el k hi ha sota del pelatge ewok és pur múscul!! Pura fibra!!! I deuen tenir urpes, per poder pujar per els abres...el k passa es que durant la peli no les truen! XD
Que més... ah si! Les trampes que els hi possen als imperials: cordes lligades als abres per trencar el coll als pobres Scout Troopers en moto-jet, els troncs lligats als abres per esclafar la cabina als At-ST's, els troncs tallats per fer perdre l'equilibri als vehicles imperials i que caiguin a terra i esclatin.... Això demostra una manera de pensar en com matar que segons la meva humil opinió ronda la psicosis assassina.
A més, que tenen catapultes i planedors!!!! Que d'aquí poc descobreixen la pólvora, i això els portarà als canons!!! XD Ara que, segur que faran bon ús de les armes capturades als imperials, jajaja!
I per acabar, al final de la batalla es veu com uns quants ewoks sanguinaris comencen a bombardejar amb roques als imperials. Sort de la genial banda sonora de John Williams, que ens impedeix escoltar els óssos trencats dels clons sota l'armadura blanca d'Stormtrooper.

En fi, com veieu els Ewoks disposen de moltes virtuts que els poden definir com " The Ultimate Star Wars warrior race " no només físiques sinó mentals, i no m'extranya en absolut que derrotessin als Imperials. De fet, segur que l'Aliança Rebel va acabar conquerint Coruscant gràcies a la reputació dels Ewoks com a tropes de Terror. I que ni tan sols els Wookies volien compartir barracons amb ells. Segur.

Però com pot ser Robotech tan bona...


Hola a tothom!

Tot i que encara no se qui pot ser tothom, ja que aquest és el meu primer post XD. El cas és que com a primera inmersió en el per mi desconegut món dels blogs he escollit un tema que desde fa dues setmanetes ocupa molta part del meu temps lliure.


Recordeu Robotech?


Jo veia la serie a Telecinco, quan jo era un nen i ja ha plogut una mica desde llavors. Crec que la feien abans o després de Campeones. A mi sempre m'han agradat els robots ( ja ho descobrireu més endavant...) i havia vist algun episodi. El cas és k fa poquet es poden comprar els dvd's als kioscs, i jo he caigut en la temptació. Jo no recordava pràcticament res de la serie, però ara, veient els capítuls he descobert que....

Com pot ser tan bona!!!!!!!!!

Potser que abans us expliqui cinc cèntims previs sobre Robotech, ja que potser hi ha algú que no ho sàpiga. Resulta que Robotech són en realitat tres sèries totalment diferents de dibuixos japoneses, que els americans van comprar i "unir" en una mateixa historia épica de tres generacions diferents, una generació per sèrie. Doncs bé, a mi m'agrada la primera, que és la sèrie japonesa Super dimensional fortress nosequé, o algo així. Li direm Macross per fer-ho més curt :).

Doncs bé, la saga Macross de Robotech és genial. No només hi ha acció, batalles espacials, alienigenes de 30 metres d'alt, robots de combat i mort indiscriminada sinó que també hi ha amor i desamor. I no està plantejat tan cursi com seria d'esperar.

Per qué ho trobo tan important?

Doncs apart dels robots i les batalles espacials que ja descobrireu que en sóc fan (crec k alguna cosa ja he comentat...XD) ara estic en una étapa de la meva vida en que els temes d'amor, desamor i superació els tinc molt a flor de pell, i aquesta sèrie m'està resultant terapeutica. A més, no tinc pas la sensació d'estar perdent el temps, ja que a Robotech/Macross hi ha coses molt adultes, com la desserció, la futilessa de la guerra o la mort dels amics. I encara que sembli una barbaritat el que diré, això mola!! XD

No em malinterpreteu malament, és que m'agrada que les históries siguin realistes, i si en una guerra els companys i amics no es moren, pues no és creïble (suposo que no cal puntualitzar que això només m'agrada en la ficció). I per el tema de superar desamors.... bueno, al Rick li espera la Lisa, així que m'alegro per ell.

A més, tot te bastanta lógica, desde el meu humil punt de vista.... resumint, crec que val molt la pena. Diuen que el Toby McGuire està produïnt una action movie de Robotech... a veure si és veritat, i a veure si és fidel al anime, no com Transformers.... però això serà un altre post.