miércoles, 25 de agosto de 2010

Transformers Armada


Hola a tothom!
Després d'uns 8 mesos de no fer-li cas al meu blog, avui he decidit tornar. De fet, fa dies que hi penso, i crec que provaré de transformar una mica el meu blog. M'agradaria començar amb el que espero que sigui el primer d'una llarga serie de posts sobre Transformers. Els qui em coneixen saben que sóc molt, molt, molt friki de Transformers i ja va siguent hora que els hi dediqui aquest blog a ells (de fet per alguna cosa es diu Metalonia...).
Començaré parlant d'Armada, o millor dit de Transformers Armada, una línea de joguines de l'any 2002 acompanyada d'una sèrie de dibuixos animats i cómics, a més d'altre merchandising. La história bàsica era que en el planeta Cybertron hi havien tres races de mecanoides transformables*, els Autobots, els Decepticons i els Mini-Cons. Aquests darrers eren molt més petits que els altres i a més a més tenien la desgràcia que quan un Autobot o un Decepticon s'acoplava amb un Mini-con**, obtenien un boost de poder. Per tant, els Decepticons volien capturar el màxim possible de Mini-cons per potenciar les seves tropes i els Autobots, a la seva manera, també. Això va ser la causa de que els Mini-cons, cansats de ser, err, robots objectes fugissin amb una nau espacial. Van acabar amagats a la Terra en una mena d'hivernació aproximadament durant 4 milions d'anys. Total, que els Decepticons i els Autobots se n'assebenten*** i van a la Terra i la guerra s'intessifica fins a tal punt que desperten al mateix Unicron, el devorador de móns....
Però no vull utilitzar aquest blog per explicar detalladament la història tant de la série de dibuixos com la de cómics**** (es pot consultar la Wiki, la TFwiki, Transformerswiki...) sinó que vull explicar el que va significar per mi. A mi desde nen m'agradaven els Transformers, però vaig deixar de coleccionar-los (o millor dit que m'els regalessin) de jovenet. A més, mai van ser fàcils de trobar aquí, a Granollers. Van passar els anys i algun transformer vaig poder coleccionar (fins i tot vaig dissenyar un Wargame!!!), però penseu que no eren gens fàcil de trobar, tot i haver línees de transformers actives en altres països en akells temps. Però llavors va arribar Armada....
No se quin motiu va tenir Hasbro España per distribuïr Transformers Armada a Espanya de manera normal, però el cas és que a les botigues hi havien Transformers (i no només el primer mes de llançament com ha passat amb les joguines de les pel·licules), sinó que van seguir amb les Waves posteriors (de fet casi tot el que tinc d'Armada m'ho vaig comprar a Catalunya*****) i fins i tot van emetre els dibuixos animats (els grabava amb vhs, jajaja). Curiosament al principi no vaig comprar-me cap pk no m'agradaven ( el primer k vaig tenir a les mans va ser en demolishor, al Corte Inglés), després em va picar la curiositat i vaig començar a coleccionar-los. I em van acabar agradant. Evidentment les históries dels comics van fer que encara m'agradessin més, i després d'un gran lapsus de Transformers, gràcies a Armada vaig abraçar de nou aquesta afició que tinc.
Per tant, encara que Armada tenia figures horribles******, poca articulació, la serie de dibuixos animats estava bastant mal feta... tot això m'és igual pk per mi Armada és especial. Va ser com un retrobament discret amb un vell amic que ha anat a més amb els anys, recuperant l'amistat perduda. I per el que sembla Transformers Armada va ser un bon éxit mundial, que va iniciar el reconeixement mundial renovat que la marca disfruta actualment, fins arribar al punt de fer pelis!!! XD No només em va servir a mi, jejeje!
Apa, acabo ja! Visca Armada!
* és la primera aparició dels Mini-cons com a raça, i li debem a Armada. I no, no són Micromasters...
** la veritat és que, escrit així, sona molt malament. Però és que en realitat la cosa anava així! Els Autobots i Decepticons d'aquesta línea tenen unes protubernacies cilindriques repartides per el seu chassis que serveixen per introduïr-les en uns orificis dels Mini-cons. D'aquesta manera s'activen poders especials dels Transformers a més de rebre un increment de poder. Generalment els Decepticons forcen aquestes unions mentre que els Autobots les fan amb el consentiment del Mini-con. Gràcies a Primus les protuberancies d'acoplament dels Transformers es troben en lloc com les espatlles, l'esquena, els braços... A aquest procés tan, err... curiós, se li diu Powerlinking. No se en que debia estar pensant Hasbro....
*** tres nens (Carlos, Rad i Alexis) troben una part de la nau minicon en una gruta i s'activa una senyal que arriba fins a Cybertron. Humanos metementodo...
**** personalment prefereixo els comics d'Armada a pesar de les sevs deficiencies (potser en parlo en un altre post), tot i que els dibuixos animats tenen coses molt bones, com la perosnalitat de l'Starscream...
***** de fet, un parell o tres de joguines me les vaig comprar a Londres, una a Andorra i la resta que no vaig trobar mai per Internet. Tota la resta aquí.
****** si comparem algunes figures d'Armada amb les d'altres linees posteriors (comparables, no Masterpieces!) s'ha de recóneixer que semblen dissenyades per o bé simis de laboratori, enginyers poc hàbils o senzillament amb poc pressupost). Molt em temo que la última opcció. I per cert, he de deixar de fer servir els * per les anotacions a peu de pàgina...

jueves, 24 de diciembre de 2009

Bon Nadal a tothom!!!!!!

Molt bon Nadal a tothom!
A tots vosaltres, que llegiu el meu blog!
A tots els que m'heu ajudat, bon Nadal de part meva i de la Bijú!!!!!!
I feliç any nou, també!
I si a partir de l'1 de gener em torno a trobar amb tu 2009, encara que sigui pel carrer, et prometo que et faig una cara novaaaaa!!!!! No et vull tornar a veure mai més, ho sents??!!!! XDXDXDXD

lunes, 21 de diciembre de 2009

Bad Luck Skywalker


Qui coneix bé la meva faceta de fan d'Star Wars probablement alguna vegada haurà escoltat les meves teories o reflexions, si s'els hi pot dir així, sobre certs aspectes de la Saga. Si llegiu aquest blog de principiant ja haureu vist el que opino dels Ewoks i d'en Jar Jar.
Ara li toca a en Luke, o potser hauria de dir-li Bad Luck...
Pobre, pobre Luke.
No, de veritat, pobre pobre Luke. Per que? Anem a mirar-ho....
La història d'en Luke ja comença malament, ja que la seva mare es mor poc abans de nèixer ell. A més, el separen de la seva germaneta... però mentre la guapa Leia va a viure entre la reialessa d'Alderaan, a en Luke li toca a anar a fer de pagés a un planeta desert perillós, esclavista i controlat per els Hutts. Com veieu el pobre noi no te massa sort.
Passen els anys i evidentment en Luke es queda sense amics, ja que tots marxen de Tatooine a viure aventures per l'espai. Però quan finalment l'aventura truca a la porta del garatge d'en Luke i les coses es comencen a posar interessants (Obi Wan, jedis, espasa làser, Princessa)...zas! els imperials li cremen la casa i els oncles. El pobre Luke, amb el seu nou mentor Obi Wan, decideix marxar del planeta.
Però poc després li maten el mentor a la Death Star. Almenys abans de morir li ha ensenyat a enfrontar-se als enemics a cegues....
Per sort en Luke troba nous amics, com ara en Han i el Chewie, i coneix a la Princessa...una noia de la qual s'enamora. Però passen els anys i l'imperi contraataca a Hoth, a on a més de quedar desfigurat per tota la vida per culpa del Wampa rep una visió de l'Obi que li diu com arribar a Dagobah. Allà coneix al seu nou mentor, en Yoda. Però en Luke interromp l'entrenament per anar a rescatar als seus amics... però cau en una trampa, és mutilat i a sobre s'assabenta de que el seu pare és en Vader. Ah, i que a la Leia li agrada en Han.
Total... més val que arribi la tercera pel·licula, que això no pot anar a pitjor...
O si?
A la tercera peli es torna a quedar sense mestre, ja que en Yoda es mor. S'assebenta que la Leia és sa germana... no faré cap comentari...i a sobre li diuen que ha de lluitar amb el seu pare per tal de tornar la llibertat a la galàxia i derrotar a l'Emperador. A Endor és derrotat per un Biker Scout en una cursa de moto-jets poc abans de que els ewoks, uns éssers primitus però terribles (veure el meu post sobre ells..) l'atrapin amb una mena de macrotrampa per conills. Després es deixa capturar per l'imperi, el seu pare el porta davant l'Emperador, al final lluita amb en Vader, s'està a punt de càrregar al seu propi pare però el seu control sobre l'odi ho impedeix.
Així arriba el moments d'enfrontar-se al temible Emperador...
Evidentment perd.
Sort de l'Anankin, que es redimeix i el salva. Al final a en Luke això si que li surt bé, ja que aconsegueix fer tornar al seu pare del costat fosc. En Luke està content...però se li mor el pare allà mateix. Sigh. Típic...
En fi, per acabar el post diré que opino que en Luke és, definitivament, el personatge amb més mala sort de la galàxia... i això que només he tocat les pel·licules... al expanded universe el xaval també pilla lo seu.
Ara bé, un post així no estaria complet sense reconèixer que el pobre noi, a més de ser un gafe d'escala épica, és pur optimisme, i que sempre supera els daltabaixos. Vale que la seva aliada és la Força, però ell al igual que nosaltres també viu amb un guió escrit contra ell. Aqui trobem una lliçó que podem aprendre i utilitzar a les nostres vides....

miércoles, 16 de diciembre de 2009

Crec que aquest cop guanya l'Imperi, Dama del Foc...



El passat dissabte em van venir a visitar a la botiga en Kamechan i la Dama del Fuego, i a més de quedar gratament sorprés amb la visita i que algú del cercle d'en Kame realment sàpigues el que venc ( ;) ), vem mig comentar entre els tres un tema que crec que és bastant sucós...
A quina pel·lícula passen més coses, a A New Hope o al Imperio contraataca?? Com veieu, això promet...
La Firelady diu que al Imperio, servidor defensa que a A New Hope... vaig a realitzar un anàlisi tan exhaustiu com pugui, i a veure si puc aportar una mica de llum al assumpte. O en altres paraules, a veure qui te raó, jajaja!

A New Hope

Comencem amb una batalleta, o millor dit pallisa, espacial entre la Tantive IV i el Devastador, seguida d'un combat entre els soldats rebels i els Imperials. Un bon començament.
Després, la fugida dels droides i el consequent passeig per el desert. Coneixem a la familia del Luke i els jawas. Aventures amb els Tuskens, el missatge de la Leia i la presentació de l'Obi. Ah, i veiem una espasa de llum! XD
Després, els imperials fan de les seves i el pobre Luke rep el primer pal (un dia faré un post sobre l'home amb més desgracies del univers, en Luke...) i acte seguit pirem a Mos Eisley on coneixem en Han Solo, el millor personatge de la Saga!
Gràcies a ell els protagonistes marxen amb el Falcó, i els imperials els persegueixen. Coneixem l'hiperespai i mentrestant la Death Star i el Tarkin fan dolenteries.
Acte seguit els protas arriben a la Death Star, entren a dins, rescaten la Princesa, veiem un combat de sables de la tercera edat, pringa l'Obi (tot i que te trampa...), els altres s'escapen, derroten 4 TIEs imperials i arriben a Yavin.
Allà som testimonis de la Batalla de Yavin on en Luke, gràcies al bon cor d'en Han, la guia de l'esperit de l'Obi, sort i un guió adeqüat es carrega la Death Star. Medalles per tothom menys el Wookie i End credits.

Buf, no està malament. Anem a veure l'Imperi, ara....

Comencem amb les sondes Imperials i el Vengador, una aproximació a Hoth desde l'espai i l'aterratge del droide sonda. Ràpidament ens trobem amb en Luke, ell es troba amb el Wampa, el Wampa es troba amb el sable laser i en Luke es troba amb l'esperit de l'Obi.
Mentrestant els droides passejen per la base Echo, en Chewie està esclavitzat reparant el Falcó i en Han xuleja a la Leia, però es preocupa per l'absencia d'en Luke. Total, k el Capità Solo el va a buscar. Al final el troba inconscient i delirant (una persona ho pot fer alhora?) i sort que està k.o, pk a en Han no se l'hi acut res més k esbudellar al pobre TaunTaun i ficar el Luke a dins. En fi, que els rescaten al matí. Per desgràcia el droide sonda troba la base, ve l'Imperi, hi ha la genial batalla de Hoth i els protas s'escapen, o ho intenten.
En Han i la Leia s'escapen amb el Falcó, però no els hi va la hipervelocitat, així que perseguits per les naus imperials s'amaguen en el camp d'asteroides (aquesta escena és taaan bona XD), però acaben a l'interior d'una babosa espacial i s'han d'escapar cames ajudeu-me. Al final aconsegueixen escapar-se i decideixen anar cap a Bespin, explotació minera al càrrec d'un vell amic d'en Han, en Lando.
Al arribar a Bespin tot sembla de color de rosa, però les bones maneres d'en Lando amaguen una traició... el vell amic d'en Han els ha traït a en Vader! Total, que els capturen i congelen al Han. Sigh.
Mentre passa tot això en Luke viatja al planeta dagobah, a on coneix el mestre Yoda i l'R2 fa amistats amb la fauna subaquatica local. En Yoda accedeix a entrenar a en Luke, i tot i k el xicot ho fa prou bé, en Yoda opina que no està preparat. En Luke es deprimeix i en Yoda li demostra el poder de la Força aparcant en bateria l'Ala X. Al final, te una visió sobre el futur i decideix marxar a enfrontar-se a en Vader per salvar als seus amics. En Yoda li diu que no, però és igual, el guió guía a en Luke.
Total, que va a Bespin, cau a la trampa de l'imperi, lluita amb en Vader, perd una mà, descobreix que és fill d'en Vader, no rescata a ningú i a sobre ha de ser rescatat per la Leia, k amb l'ajuda d'un redimit Lando s'han pogut escapar, però sense rescatar al pobre Han. A més, l'imperi a sabotejat el Falcó pk no pugui entrar a la velocitat de la llum, i quan tot sembla perdut de nou, l'R2 els salva a tots, encenent l'hipermotor.
Un cop a la flota rebel, en Lando i el Chewie s'en van a rescatar a en Han, i en Luke rep una mà nova. End credits.

Bé, després de fer akest anàlisi... crec que guanya l'Imperi!!!!!! Com pot ser????? I mira que he volgut fer trampes!!!XD Guanyes tú, Dama, jajaja!

Ara bé, segueixo creient que a A New Hope passen més coses, però no a nivell de personatges sinó a nivell d'aventures. A l'Imperi, com que els personatges estan separats, els hi passen més coses. Crec que això fa que a mi em sembli que a la primera peli ( o a la quarta, escolliu vosaltres) passin més cosetes. En fi, aquest és el meu punt de vista.
Però bueno, només hi ha una manera de comprovar-ho....marató d'SW!!!!!!! XD Si la inminent marató de Transformers funciona, no dubteu que prepararé una d'Star Wars, muahahahahaha!!!!!!!


martes, 8 de diciembre de 2009

La ventatge de la retrospectiva


Hola a tothom!
Abans de res, deixeu-me dir una cosa: tot i que aquest post està sota el tag de traumapost, no estic ni deprimit, ni trist o melancólic, i de fet em queda menys camí per davant del que ja he caminat. De fet, crec que és precisament gràcies a com estic que em penso que ha arribat el moment d'escriure una cosa que sabia que tard o d'hora l'acabaria escribint. Mireu, fa dues setmanetes la meva filla va estar ingressada a l'hospital (res greu, tranquils, tot està bé :)) i és clar, la desfilada de persones que va venir a veure-la (inclós tu, Kamechan) va ser molt gran. I és clar, vaig retrobar-me amb gent que no havia vist desde el Trauma. Podriem dir que vaig aprofitar per posar alguns punts sobre les "i" i passar algunes pàgines, ja us podeu imaginar que aquests retrobaments no eren precissament desl grats. En fi, vaig al tema...
La ventatge de la retrospectiva.
Ara que ja han passat casi sis mesos del Trauma miro enrrere i em meravello de com som les persones i de les sorpreses que et dona la vida. Si algú m'hagués dit sis mesos i mig enrerre que a 8 de desembre estaria divorciat, no me l'hagués cregut. I si a més m'hagués explicat els detalls del perqué del divorci, m'hagués rigut a la seva cara.
Però ara em trobo a 8 de desembre, i tot i que no m'ha fet gens de gràcia el que m'ha passat ni com m'ha passat ara mateix no voldria per res del món tornar a la meva vida d'abans. No és pas que no vulgui tornar a tenir parella, no és això. El que vull dir és que la meva exdona, una persona que jo estimava més que qualsevol altra persona en el món (i ho dic de veritat), que era per a mi una bellesa i una magnifica persona i que la seva personalitat m'encisava, ara no desperta cap ni un d'aquests sentiments. Més aviat em desperta el contrari.
És extrany. No, em meravello al veure com una persona per a mi ha passat de A a Z en el meu rànking personal d'estima en aquest temps. A vegades em pregunto, com pot ser? Al maig l'estimava, al desembre ni fu ni fa, més aviat em molesta. Com són els sentiments. Ara, que reconec que encara he estat prou afortunat, ja que la magnitud del làser que em va disparar va ser tan gran que em va destruïr totalment l'amor i estima que sentia per ella. Com que no m'en va quedar ni una engruna, almenys no m'ha passat el que surt habitualment a les pelis de voler tornar amb ella, trobar-la a faltar... coses així. Si que és cert que he anyorat moltes coses, però més coses abstarctes (com ara estar enamorat o fer vida amb parella) que no pas a ella en sí. He hagut de batallar contra la ràbia, el dolor en l'ego, la tristor, el fet de sentir-me substituït tan ràpidament, enveja ( si, si enveja de que ella estigues emparellada desde el començament i jo hagi estat solter desde llavors ) i coses així.
Resumint, per flipar.
En fi, que acabaré el post dient que en certa manera, la deesa fortuna m'ha donat el que durant tants anys havia desitjat: que ella i jo estiguessim units per sempre més. El que passa que aquesta unió no estarà basada en l'amor com jo volia, estarà basada en que compartim una filla, per tant, vulgui o no vulgui les nostres vides estaran en conatcte.
És extrany, fa sis mesos no hagués volgut de cap manera que això hagués acabat així; ara no voldria per res del món tornar al que tenia sis mesos abans.
La ventatge de la retrospectiva.

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Jar Jar Jedi, o el que podria haver estat i no va ser.


La vida està plena d'oportunitats perdudes. Una d'elles la trovem en el personatge de Jar Jar Binks, estimat i odiat a parts iguals...o potser odiat més k estimat, no ho se pas. El cas és k a missa en Jar Jar li mola molt. És un personatge entranyable, fidel als seus amics, amb sentit de la responsabilitat i a vegades, mostra una sabiduria que no te l'esperes (si si, diu dos frases a la peli k flipes!). Ara bé, com que resulta k el pobre noi parla malament i fa gala d'una patositat que espanta cau malament a moltissims "hardcore" fans.
I aquí és on trovem la oportunitat perduda, en els fans que odiaven en Jar Jar i en un inusual acte de covardia per part del Gran George Lucas.
Segons el meu humil parer, en Jar Jar Binks estava destinat a ser Jedi a la segona peli. Per? Us preguntareu... doncs pk la patositat que continuament demostra no pot ser natural, o millor dit, no pot ser possible en un ésser no conectat directament a la força. Si us hi fixeu, totes les coses patoses que fa el pobre en situacions extremes acaben generant alguna mena de benefici per a ell o per els seus amics. Si que és veritat k el Jar Jar és patós pk sí, però a mi em sembla k la patositat més extravegant que a vegades ens mostra no és res més k una manifestació de la força...ja ho deia en Qui-Gon, " no pienses, actua, siente la fuerza... " o algo així :)*.
Però...que va passar? Com és que en Jar Jar, el primer personatge important totalment generat per ordinador apenes surt a la segona i tercera peli???
Doncs els "hardcore" fans...o com m'agrada dir a mi, els fanboys.
Jo crek k van plorar i plorar, rajar i rajar d'en Jar Jar i com k el Gran George no es volia arriscar, va cedir i va minimitzar tan el personatge d'en Jar Jar que en el Ataque de los Clones i en la Venganza casi no el veiem. I molt menys veiem el desenvolupament del personatge.
Per tant ens vem perdre una oportunitat molt bona de disfrutar veient el Jar Jar amb un sable láser, partint droides separatistes mentre xerra " Ui-ui, missa rompe tussa droides Dooku, si ". S'em cau la llàgrima cada vegada que hi penso...XD
Ara bé, el Gran George es va venjar dels fanboys, i va recompensar als fidels seguidors de la seva visió...però, com?
Primer, fent k el Jar Jar ajudés involuntariament al Palpatine a obtenir poders especials del senat (toma!!!! Jar Jar inicia "legalment" les guerres clon!!! Si hagués estat Jedi no hagués estat al senat) i segon, amb l'episodi de la fantàstica serie Clone Wars d'animació Bombad Jedi. En aquest capítol, en Jar Jar es fa passar per Jedi, i gràcies a la seva patositat els separatistes es creuen que és un Jedi de veritat. Jajaja! Molt bona senyor Lucas!XD**
Per tant, i per acabar el post, visca en Jar Jar! Hagués estat un gran Jedi, d'això n'estic segur. I qui sap, potser podria haver sobreviscut la purga jedi causada per en Vader pk, sincerament, no crek k el konsideressin una amenaça i en la futura tercera trilogia, en Luke, buscant Jedis el podria trobar amagat en un planeta perdut..i en Jar Jar tornaria, seria un Mestre Jedi i amb en Luke reinstauraria l'Academia Jedi!!!!!!!
Muahahahahahahahha!!!!!!!! No se pk no sóc guionista....:P

* dos exemples: a la batalla final als camps de Naboo ell, fent servir la seva patositat es carrega un AAT (el tanc gravitatori separatista) i després, s'enreda amb un droide destruït i mentre pataleja es va disparant el blaster k el droide encara té i es carrega uns kuants droides, fins i tot un droideka!!!

** " La venganza es un plato k se sirve mejor frío", vella dita Klingon. Ja parlaré d'Star Trek, ja...

lunes, 9 de noviembre de 2009

Mini-crónica d'un dissabte molt especial


El passat dissbate va ser un dia genial en tots els aspectes. Ara b, em centraré només a descriure alguns esdeveniments i sensacions del dissabte nit, ja sabeu k m'agrada molt divagar...
Dissabte dia 7 va ser l'aniversari d'en Kamechan, i ell em va convidar a la seva celebració (un detallàs, tiu :D). Jo li vaig agraïr arribant casi-casi l'últim XD ( gràcies a una noia, k va tenir el detallàs d'arribar més tard k jo, no vaig ser jo el més tardón jejeje, gràcies wapa!). El sopar va ser genial, un restaurant Siri amb un menjar molt bó i espectacle de dansa inclós. Vaig coneixer molta gent, molta de la qual era bastant exótica, la qual cosa s'agraeix pk m'ho vaig passar genial i la veritat és k em vaig sentir molt integrat, almenys de la meitat de la taula cap a la porta XD!
Després vem anar a visitar la casa de familiars molt propers al Kame (una casa molt especial k em va agradar moltissim, però per algun motiu el terra em va encantar!), i vem seguir cap a una mena de disco-bar una mica carillo, krek jo. Ara bé, m'ho vaig passar molt bé, tot i k estava molt rovellat degut als meus anys de reclosió matrimonial. Sort k això ja ha passat! Fins i tot vem presenciar una baralla en la disco, i vem haver de possar-nos a cobert!!!
Després, al sortir, vaig passar molt fred. La noia wapa k va arribar més tard k jo tb em passava molt, però el Kame no ho semblava, k en tingués...jejeje
Al final el mateix Kame em va portar a casa, i vem patir una mini-desorientació intentant entrar a la ronda, sort k el Kame te una alta afinitat en la força i s'en va sortir prou bé. I ja està.
Ara bé, akest post no estaria complert sense dues coses, la primera...
FELICITATS KAME!!!!!!!!!!
M'alegro molt per tu, de veritat.
I la segona.....
GRÀCIES A TOTS!!!!!!!!!!!!
Per fer-me sentir entre amics. Em tornareu a veure, us ho aseguro, jejeje...