domingo, 25 de octubre de 2009

Però com pot ser Robotech tan bona...


Hola a tothom!

Tot i que encara no se qui pot ser tothom, ja que aquest és el meu primer post XD. El cas és que com a primera inmersió en el per mi desconegut món dels blogs he escollit un tema que desde fa dues setmanetes ocupa molta part del meu temps lliure.


Recordeu Robotech?


Jo veia la serie a Telecinco, quan jo era un nen i ja ha plogut una mica desde llavors. Crec que la feien abans o després de Campeones. A mi sempre m'han agradat els robots ( ja ho descobrireu més endavant...) i havia vist algun episodi. El cas és k fa poquet es poden comprar els dvd's als kioscs, i jo he caigut en la temptació. Jo no recordava pràcticament res de la serie, però ara, veient els capítuls he descobert que....

Com pot ser tan bona!!!!!!!!!

Potser que abans us expliqui cinc cèntims previs sobre Robotech, ja que potser hi ha algú que no ho sàpiga. Resulta que Robotech són en realitat tres sèries totalment diferents de dibuixos japoneses, que els americans van comprar i "unir" en una mateixa historia épica de tres generacions diferents, una generació per sèrie. Doncs bé, a mi m'agrada la primera, que és la sèrie japonesa Super dimensional fortress nosequé, o algo així. Li direm Macross per fer-ho més curt :).

Doncs bé, la saga Macross de Robotech és genial. No només hi ha acció, batalles espacials, alienigenes de 30 metres d'alt, robots de combat i mort indiscriminada sinó que també hi ha amor i desamor. I no està plantejat tan cursi com seria d'esperar.

Per qué ho trobo tan important?

Doncs apart dels robots i les batalles espacials que ja descobrireu que en sóc fan (crec k alguna cosa ja he comentat...XD) ara estic en una étapa de la meva vida en que els temes d'amor, desamor i superació els tinc molt a flor de pell, i aquesta sèrie m'està resultant terapeutica. A més, no tinc pas la sensació d'estar perdent el temps, ja que a Robotech/Macross hi ha coses molt adultes, com la desserció, la futilessa de la guerra o la mort dels amics. I encara que sembli una barbaritat el que diré, això mola!! XD

No em malinterpreteu malament, és que m'agrada que les históries siguin realistes, i si en una guerra els companys i amics no es moren, pues no és creïble (suposo que no cal puntualitzar que això només m'agrada en la ficció). I per el tema de superar desamors.... bueno, al Rick li espera la Lisa, així que m'alegro per ell.

A més, tot te bastanta lógica, desde el meu humil punt de vista.... resumint, crec que val molt la pena. Diuen que el Toby McGuire està produïnt una action movie de Robotech... a veure si és veritat, i a veure si és fidel al anime, no com Transformers.... però això serà un altre post.

3 comentarios:

  1. "Al leerte, acuden a mi ciertos recuerdos..."

    Jajajajajaja, amb aquesta frase que segur que et sonarà, començo el meu primer comentari al teu blog! XDD

    Mola! Precisament ahir va sortir el tema de Robotech a la conversa durant el sopar (entre la bolera i el karaoke, XD). Querdelf i Yishana també recorden la sèrie. És més, Querdelf diu que Robotech va marcar un abans i un després (pensa que els dibuixos típics previs eren "D'Artacan y los tres Mosqueperros" i coses així, que no estàven malament, però fins a Robotech no aparèixen coses adultes realistes, XD). Yishana va afegir que a Robotech aparèixen discussions, la qual cosa li dona un toc més seriós.

    Per un altre costat, jo, que no he vist la sèrie però em donen ganes de veure-la, penso que amb el tema de fons d'una guerra amb alienígenes (que des de la sèrie "V" ha aparegut a moltes altres sèries de TV), el missatge és clar: hi ha una guerra, i una guerra sempre és atroç, hi ha amics i familiars que poden morir, hi ha situacions extremes, etc. No sé, crec que aquest dramatisme mola perquè sempre ha estat part de la nostra realitat. Pensem a les tragèdies gregues, on tot acabava malament, i que a sobre tenien èxit. Els humans som així, ens emocionem quan presenciem la tragèdia, sigui real o fictícia. I quan és fitcícia, empatitzem amb els personatges perquè estan visquent situacions força versemblants, és a dir, que són coses que podríen passar.

    En fi, endavant amb el blog! Tinc ganes de llegir més frikades, perquè sempre se'n treu alguna cosa (es comparteixi el frikisme o no, XD).

    ResponderEliminar
  2. Veig que el tema he acertat, doncs...ara bé, aviso, no tots els temes sera frikis, jaja!
    Gràcies per el suport, Kamechan! :)

    ResponderEliminar
  3. Buenu, ja estarà bé que hi hagi altres temes no-freaks, XD. En fi, que ho seguiré de prop (com en Palpatine la carrera de l'Anakin Skywalker, XD)

    ResponderEliminar